3A la vila de Móra la Nova hi ha censades, en l’actualitat hi ha 3.070  persones,tot i que la població real és sensiblement superior. Situada en el centre neuràlgic de la comarca de la Ribera d’Ebre, el terme municipal és un dels més reduïts entre els seus veïns, vora 16 km².

Pel fet natural de trobar-se a la vora del riu Ebre, al marge esquerre, i també en el cor de la comarca, Móra la Nova pot oferir un esplèndid enllaç comunicatiu que estén vies cap a totes les direccions possibles: l’Eix de l’Ebre, cap a Flix i Lleida pel nord, i cap a Hospitalet de l’Infant (connexió amb l’autopista A7) i Tortosa, pel sud; la carretera N-420 cap a Móra d’Ebre, Gandesa i l’Aragó per una banda, i cap a Falset, Reus i Tarragona, per l’altra;i finalment la línia de ferrocarril Madrid-Barcelona, via Saragossa. Móra la Nova és l’estació de tren més important entre Reus i Casp, i la utilitzen viatgers de les comarques de la Ribera sud i de la Terra Alta.

Per situar-nos en els orígens de Móra la Nova, cal anar també cap al moment històric més crucial de la nació catalana, l’època de la Guerra de Successió l’any 1714 i els posteriors Decrets de Nova Planta, el 1716, sobretot des del punt de vista dels anys concrets. És important tenir en compte, primer que tot, els dos corregiments d’aquestes terres, el de Tortosa i el de Tarragona, a partir de la nova divisió territorial. El corregiment de Tarragona absorbí la vegueria de Montblanc, que tenia una estranya configuració: una estreta llenca de terra passava entre les vegueries de Tortosa i Tarragona, fins al mar, entre el Perelló i l’Hospitalet de l’Infant. La línia divisòria amb Tortosa pujava pel Burgà fins al terme de Móra d’Ebre en la seua part esquerra del riu. Allí, precisament, és on es desenvoluparia el nucli de població de Móra la Nova.

23 móra la novaEls habitants del primer nucli poblat havien de pagar impostos a Móra d’Ebre, perquè en depenien, i per tant al corregiment de Tortosa, però també a Tarragona, ja que eren a l’altra banda de riu, i administrativament també en depenien. Haver de suportar aquesta càrrega econòmica va ser un fet cabdal en les posteriors reivindicacions
de segregació.

Retrocedint en el temps, és obvi de dir que la gent de Móra d’Ebre que tenia terres a l’altre costat de riu, i per tant a l’actual Móra la Nova, i que també hi construí masos per viure bona part de l’any, sobretot perquè passar el riu no era tan fàcil com en l’actualitat, són els que van donar origen al nucli de població i també el primer nom amb què és coneguda la nostra vila, els Masos de Móra. Avui en dia, arreu de la comarca i en zones properes, encara es fa servir el terme ‘Masos’ per designar, col.loquialment, el poble de Móra la Nova. Els moranovencs ho viuen amb molta normalitat i, fins i tot, amb un cert orgull, prova inequívoca del vincle amb la tradició i la història.

La progressió del creixement de la població, en tres segles diferents, és la següent: 126 veïns l’any 1718, 562 veïns l’any 1818, i 1.855 veïns l’any 1918. Els vint primers masos, a més d’unes quantes cases situades a la part antiga de la població, eren els de Marianet, Calderer, Biset, Vallovà Masip, Subirats, Teixidor, Boló, Peretona, Sabut, Calafí, Marruixo, Magrell, Giró, Coc, Giralt, Manou, Pedret, Ventura, Cabo i Bot. L’expedient de segregació de Móra d’Ebre s’inicia l’any 1815, un any després de la Guerra del Francès. El rei Ferran VII retorna a Madrid després de sis anys passats a França, i aboleix la Constitució de Cadis de 1812. Es produeix, doncs, el retorn al règim absolutista. Després de nombroses dificultats, el rei Ferran VII concedeix la Carta de Població el dia 3 d’abril de 1830. El procés va ser llarg i van sorgir impediments i obstacles des de llocs ben diferents. Amb tot el tràmit, també es concedeix la jurisdicció plena, que volia dir la gràcia fonamental, i que suposava la facultat de les persones constituïdes en autoritat o dels organismes públics que havien d’entendre en les qüestions de la seua competència dins de l’àmbit territorial.
Els homes que van fer possible la segregació foren: Jaume Nolla (alcalde), Pere Nogués (regidor 1er), Josep Pedret (regidor), Josep Pedret (síndic), Francisco Escoda, Josep Antoni Solé i Joan Baptista Piñol (secretari). En documents immediatament posteriors, es troba a Josep Compte com a alcalde i a Ramon Castellà com a regidor.

És inevitable parlar del ferrocarril quan parlem de Móra la Nova, ja que, de fet, suposa el revulsiu més gran d’ençà de la constitució de la vila com a municipi independent. Joaquim Nolla, advocat de prestigi i reconeixement a Barcelona, però fill de Móra la Nova, hi tingué molt a veure. Ell va ser qui tenia la idea clara del procés a endegar per tal de portar el tren.
Nolla es posà en contacte amb l’enginyer de la companyia de ferrocarril, Eduard Maristany, i acordaren que el traçat de la via fèrria fes aquella marrada de cinc quilòmetres per passar per Móra la Nova, a més de construir el túnel de Darmós, ja que el traçat normal hagués estat creuar l’Ebre per Garcia, i enfilar riu Ciurana amunt seguint pel barranc de l’Ull de l’Asmà, lloc on hagueren situat l’estació.

18La negociació va ser llarga i laboriosa. Sembla ser que Maristany, per accedir a les pretensions de Nolla, demanava una compensació econòmica del poble a fi de justificar-se davant del consell d’administració de la companyia. Proposava que el poble aportés els terrenys on havia de quedar assentada l’estació. Finalment, se cediren els terrenys de manera gratuïta, sobretot perquè la població prengué consciència de la importància del fet. Encara se’n conserven els documents en arxius particulars.

A partir d’aquest moment, són anys de creixement per a Móra la Nova, sempre, però, al voltant de l’engranatge que suposava l’estació de tren. Mil persones van arribar a treballar a l’estació, que també aplegava tallers importants. L’economia creix i es diversifica, amb el parèntesi, òbviament, de la Guerra civil i la postguerra, i de les nefastes conseqüències, no tan sols per a la població i la seua vida social, sinó també per a tot Catalunya que patí, enormement, les vicissituds del gegantí despropòsit.

15Després de la Guerra civil, la població, com la resta del país, comença a rebre, mol a poc a poc, immigrants que vénen des de diverses parts de l’estat. La vila, la més jove de la comarca, des del punt de vista d’autonomia, ha crescut ordenadament i actualment és la tercera població de la comarca des de tots els punts d’anàlisi, però també en habitants.

Probablement, un dels factors que millor han jugat a favor de Móra la Nova és la seua situació geogràfica i estratègica, i també, per descomptat, el tarannà obert, acollidor i emprenedor de la seua gent.

El futur és més engrescador que mai. Els qui visiten Móra la Nova, se n’adonen ben aviat. El dinamisme econòmic, social i cultural dels moranovencs és evident, i la bona entesa com a paradigma de pista de llançament, han encetat una etapa d’optimisme justificat.